TECH TRANSFER TALKS
Aquesta setmana, a Tech Transfer Talks, xerrem amb Lídia Aguilera, Technology Transfer Officer al Luxembourg Centre for Systems Biomedicine (LCSB). Una professional amb un interessantíssim perfil dins el camp de la transferència tecnològica, que s’ha convertit en una experta en múltiples processos com scouting, anàlisi de risc, implementació o comercialització.
En què consisteix concretament el seu treball actual a la Universitat de Luxemburg?
El meu paper com Tech Transfer Officer és el de donar suport als investigadors en totes les etapes del procés de comercialització: des de l’anàlisi del potencial de mercat dels resultats de la investigació, passant per la protecció de la propietat intel·lectual fins a la definició i execució de la millor estratègia de transferència de tecnologia (TT), ja sigui mitjançant la creació d’una spinoff o mitjançant un procés de llicència a una companyia ja establerta. Actualment divideixo el meu temps entre el LCSB, que rep el 50 % de la meva dedicació, i la resta de facultats de la universitat.
Expliqui’ns: com és una jornada típica a l’LCSB?
Inclou una reunió a primera hora amb algun dels nostres investigadors per discutir detalls sobre com comercialitzar els seus resultats, la negociació dels termes d’una llicència amb algun centre o empresa col·laboradora, i la visita o contacte amb empreses interessades en el nostre portfoli.
El principal objectiu del LCSB és accelerar la investigació biomèdica. Per quines vies ho aconsegueix?
El LCSB és un centre d’investigació interdisciplinari que se centra en accelerar la investigació biomèdica mitjançant la connexió entre la biologia de sistemes i la investigació mèdica. El seu focus d’investigació són les malalties neurodegeneratives, en particular la de Parkinson, i els mecanismes comuns amb altres malalties cròniques. El seu gran potencial i èxit es deu a la col·laboració entre investigadors de diferents àmbits com biòlegs, metges, físics, enginyers i matemàtics, el que permet realitzar nous descobriments en sistemes complexos com cèl·lules, òrgans i organismes. Aquestes troballes són essencials per a la comprensió dels principals mecanismes de patogènesi de la malaltia i per al desenvolupament de noves eines en el diagnòstic i la teràpia. A través de la creació de grups de recerca multidisciplinars dirigits per científics clínics, el LCSB també tendeix un pont a plataformes tecnològiques i models a diferents escales, cobrint models in silico, in vitro i in vivo, a més dels estudis amb pacients i de la família.
I en tot aquest procés … En quin moment “entra en acció” la seva feina com a experta en TT?
Els professionals en TT participem des d’inici dels projectes de recerca, assessorant sobre la millor estratègia de protecció, buscant partners tecnològics o industrials o ajudant en la comercialització.
Tots sabem que cada sector té les seves “peculiaritats”, però quins punts sensibles hi ha a la TT aplicada al camp de la salut?
Un dels punts més sensibles en el camp de la salut és la combinació d’un time to market llarg amb un suport financer continu, ja que algunes empreses poden ser reticents a arriscar recursos en projectes terapèutics que potser mai arribin al mercat, o el temps de sortida al mateix pot ser prolongat. Tot procés llarg presenta certs riscos que poden estar associats o no a l’excel·lència de la investigació i que poden fer fracassar la seva arribada al mercat. El sector requereix de més instruments early stage a nivell europeu que ajudin a superar les fases inicials de recerca, ja que el sector privat demanda uns resultats previs abans d’invertir.
Un altre dels punts crítics en salut és la complexitat d’aprovar nous productes i el cost associat a això, pel que és necessari proveir als hospitals amb recursos econòmics perquè inverteixin en noves tecnologies de diagnòstic, i aconseguir així que es beneficiïn del progrés científic per racionalitzar la despesa en salut i alhora aconseguir la seva acceptació en el mercat.
I pel que fa a la col·laboració amb la indústria i les ‘startups’… quina estratègia segueix el LCSB?
Tenim més de 50 partners estratègics que inclouen empreses multinacionals, pimes i universitats de prestigi. El nostre pipeline d’innovació respon a les necessitats de la indústria en àrees com l’estudi de cèl·lules mare induïdes i organoides com a organismes model de la malaltia, organ-on-xip per drug screening i drug repositioning, modelat i simulació computacional, gestió i anàlisi de big data en salut així com gestió i generació de registres electrònics de pacients clínics.
Al LCSB s’incentiva la creació de noves empreses, per descomptat depenent de la tecnologia que es tracti, de la necessitat del saber fer del grup investigador per a la comercialització del producte o servei i /o de l’accés a capital risc. En el cas de tecnologies plataforma, la creació d’una spinoff o startup permet comercialitzar la tecnologia mitjançant una àmplia gamma d’aplicacions. En altres casos, la llicència a empreses ja establertes permet millorar la invenció o integrar-la en una cartera de productes.
Expliqui’ns els seus èxits en aquest camp!
Les nostres spinoffs més destacades són ITTM i MicroGUT. ITTM és una spinoff que proporciona solucions per a la gestió de la recerca en medicina translacional i assajos clínics, mitjançant la data curation, l’anàlisi i hosting, el suport amb infraestructura i la visualització, per exemple. I MicroGUT, en procés de creació, es basa en un medical device, en aquest cas un gut-on-a xip, un model in vitro del tracte gastrointestinal. Aquest sistema permet la simulació de certs processos que tenen lloc en segments individuals de l’intestí, com el catabolisme de fàrmacs. Gràcies a ell, els científics poden analitzar de forma sistemàtica els bacteris existents a l’intestí, el seu efecte sobre les cèl·lules humanes, la forma en què interactuen amb altres microorganismes, i el paper que exerceixen en l’inici i el curs de certes malalties. Aquesta futura spinoff està generant molt d’interès per part de la indústria, pel seu potencial per avaluar la farmacocinètica d’una forma individual i personalitzar així de forma òptima la teràpia amb medicaments.
Vostè ha treballat durant anys a Espanya i Luxemburg. Diria que aquests dos països s’enfronten a reptes similars pel que fa a la TT?
No crec que els reptes en TT siguin diferents en un país o un altre, crec que és més una qüestió de l’estratègia i la filosofia que segueix cada centre d’investigació, i com s’incentiva i es forma als investigadors perquè siguin conscients de la importància de la TT perquè els seus resultats arribin al mercat i beneficiïn la societat. En aquest sentit, en ambdós països podem trobar bones pràctiques i centres de recerca que fan una tasca excel·lent en el camp de la TT.
Però segur que hi ha diferències…
Luxemburg és, òbviament, un país amb una major capacitat financera, el que li permet oferir diferents eines de suport a la investigació, com programes de prova de concepte, que dinamitzen la transferència dels resultats. Per a mi, la gran diferència radica en la seva flexibilitat a l’hora de crear el marc perquè s’adopti una tecnologia. En el cas en què els diferents organismes nacionals (ministeris, universitat i empreses) donin suport a un determinat projecte, es pot donar el cas de la creació d’una nova legislació al respecte, o que els diferents agents implicats en la cadena de valor es coordinin per realitzar una prova pilot. En el sector salut, això és molt beneficiós, ja que coordinar centres de recerca de diferents àmbits, hospitals i associacions de pacients, per exemple, és de gran ajuda a l’hora d’accelerar la TT.
De quins èxits dins el camp de la TT se sent més orgullosa?
No crec que els èxits en TT siguin mai individuals. Qualsevol procés de transferència implica a un nombre important de professionals sense els quals el procés no hagués tingut èxit. Em sento orgullosa d’haver format part d’equips que han permès sistematitzar el procés de transferència, ja que aquesta part en sí mateixa permet que cada un dels processos de llicència posterior siguin més fàcils i estructurats. En concret, haver format part de la creació i sistematització de portfolis de grans corporacions, com, per exemple, l’agència espacial europea (ESA). Com la TT inclou múltiples àrees i facetes, també m’alegro d’haver participat al costat d’un equip d’experts en múltiples projectes amb la Comissió Europea assessorant els consorcis de projectes europeus sobre la millor estratègia per comercialització dels resultats de la col·laboració. I per descomptat, em sento orgullosa dels processos de llicència en què he participat, com el sistema de diagnòstic que actualment vam negociar amb una multinacional al LCSB.
Parlem del futur. Quins són els seus pròxims objectius a treballar des del LCSB?
Com en qualsevol altra universitat, els meus objectius passen per gestionar la cartera de tecnologia i adaptar-la a les necessitats de la indústria, donar suport i assessorar els membres de la facultat a TT per ajudar a forjar col·laboracions entre ells i les empreses, i la creació de xarxes amb la indústria que permetin abordar ràpidament als partners concrets tan aviat com un projecte determinat està llest.
I per acabar, en la seva experta opinió, quins creu que són els propers reptes que ha de superar Europa en matèria de TT?
El primer és la manca de finançament per obtenir proves de concepte dels resultats d’investigació (encara que en els últims anys s’han promogut diverses iniciatives des de la comissió europea). Un altre repte és la professionalització de les persones a càrrec de la TT, ja que actualment l’oferta de formació està segmentada i no hi ha un programa a nivell europeu. La formació dels futurs professionals en TT hauria d’incloure una formació sòlida en propietat intel·lectual i en els aspectes legals relacionats amb el procés de llicència i col·laboració entre diferents parts, experiència i entrenament en el procés de negociació i desenvolupament de les capacitats comercials i de creació d’una cartera de clients.
