La col·laboració publicoprivada i la transferència de coneixement, eines fonamentals per desenvolupar l’economia de l’Espai a Catalunya
-
Empreses del sectors aeroespacial i tecnològic, institucions i experts exposen a la Llotja de Mar les oportunitats i l’impacte econòmic d’aquesta nova indústria a Catalunya.
-
La New Space obre oportunitats de negoci al llarg de tota la cadena de valor, des de la fabricació de nanosatèl·lits al tractament de dades i l’aplicació de les noves tecnologies.
Barcelona, 22 d’octubre de 2021.- La Llotja de Mar ha acollit aquest divendres la segona edició de les trobades anuals sobre New Space Economy. Organitzada per la Cambra de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, amb la col·laboració de la Fundació KIMbcn, l’acte ha comptat amb la participació d’uns 150 empresaris/es interessats en l’impacte del sector aeroespacial i les seves oportunitats per a l’economia catalana.
Enguany un dels temes principals de la jornada han estat els satèl·lits i el processament de dades obtingudes a partir d’aquests aparells, ja que els avenços tecnològics dels últims anys i la irrupció dels nanosatèl·lits han aixecat les barreres d’una indústria històricament exclusiva de grans corporacions i agències governamentals i ha permès l’entrada de pimes i startups a la cadena de valor aeroespacial. Aquest és, de fet, un dels grans trets que caracteritza la Nova Economia de l’Espai.
Segons Mònica Roca i Aparici, presidenta de la Cambra de Barcelona, “és clar que Catalunya té el potencial per estar situada en el sector de New Space” gràcies a la competitivitat del seu ecosistema tecnològic i emprenedor. En aquest sentit, ha destacat la intensitat en coneixement i recerca d’aquesta indústria emergent, que a Catalunya multiplicarà per 4 la seva ocupació en els pròxims anys, així com l’impuls que suposa en la promoció de les professions en l’àmbit STEM.
“Europa també sap el potencial del sector aeroespacial i per això hi posa recursos. Recordem que el 10% del PIB europeu deriva de productes i serveis provinents de l’espai”, ha afegit Roca i Aparici.
Un ampli ventall d’aplicacions
Durant la jornada s’han exposat i debatut algunes de les aplicacions i tendències que brinda l’Espai de la mà de representants d’empreses com Open Cosmos, Lobelia Earth, i2CAT Foundation, Pangea Aerospace, Aistech Space, Rokubun, Tinkerers, EarthPulse, Sateliot, IRTA, Sener Aeroespacial, Zero2Infinity i Procon Systems, així com d’institucions com l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, Aeroports de Catalunya i la UPC.
Entre aquestes aplicacions, s’han citat casos on es poden utilitzar dades obtingudes de l’observació de la Terra per avaluar, per exemple, l’impacte dels temporals sobre el Delta de l’Ebre i els índexs de contaminació atmosfèrica de l’àrea de Barcelona, però també el desplegament de les telecomunicacions 5G, la digitalització del camp i l’agricultura, la seguretat, la indústria 4.0 i la mobilitat.
L’Espai ofereix doncs un ampli ventall d’aplicacions que genera oportunitats de negoci al llarg de tota la cadena de valor, des de la fabricació de components i nanosatèl·lits al desenvolupament de tecnologies de processament de dades. Alhora, aquestes aplicacions generen un impacte indirecte en totes aquelles empreses i també administracions públiques que es beneficien d’aquestes dades, ja sigui per prendre decisions o per desenvolupar altres productes i serveis.
Catalunya compta amb tots els elements per muntar la seva pròpia “constel·lació de satèl·lits”, però esprémer tot el potencial econòmic d’aquesta indústria durant la jornada s’han destacat accions com la necessitat d’accés obert les dades generades per satèl·lits en òrbita i la col·laboració entre els sectors privat i públic per desenvolupar projectes en el camp de la New Space, així com la transferència de coneixement de les universitats i centres de recerca catalans al teixit empresarial.
Finalment, durant l’acte s’han debatut algunes tendències noves en el sector com el turisme espacial i s’ha abordat la presència de la dona i la necessitat de crear lideratges femenins al sector aeroespacial en una taula amb la participació de Women in Aerospace. Aquesta taula també ha comptat amb la intervenció de la Directora General de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Joana Barbany, que ha presentat els eixos del Pla DonaTIC en l’àmbit aeroespacial de la Generalitat.
Durant la seva intervenció, Barbany ha explicat que les dones només representen el 27% de l’ocupació al sector espacial a Catalunya, un percentatge inferior al de l’ocupació que representen al sector TIC (33%). Unes xifres que posen de manifest la necessitat d’estimular les vocacions femenines en l’àmbit STEM, posant el focus a les escoles, universitats i centres de FP, i reforçar la visibilitat de les professionals i emprenedores científico-tecnològiques.
Una estratègia per impulsar l’Espai a Catalunya
El Secretari de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, David Ferrer, ha anunciat en el marc de l’esdeveniment que el Govern català té compromesos 7 milions d’euros, que es complementaran amb fons europeus, per a l’Estratègia New Space de Catalunya l’any 2022. Aquesta iniciativa, amb la qual col·labora la Cambra de Barcleona, preveu una inversió total de 18 milions d’euros en 4 anys.
Al seu torn, el Director General d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya, Daniel Marco, ha repassat algunes de les accions emmarcades en aquesta estratègia com el llançament del nanosatèl·lit Enxaneta, el projecte Catalonia Space Port a l’aeroport de Lleida-Alguaire i el l’estació de terra del Montsec. També ha mencionat altres accions per fomentar la recerca i l’emprenedoria i jornades de sensibilització, la presentació del grup d’interès en GNSS, que va acollir la Llotja de Mar, i el concurs CanSatCat per promoure l’Espai entre els estudiants catalans.
