Millorem el retorn de les inversions en R+D

lourdes_muñoz

Lourdes Muñoz, directora del Màster en Open Big Data a l’Euncet Business School i fundadora d’Iniciativa Barcelona Open Data, parla en exclusiva amb KIM sobre la importància del big data i l’open data en un món globalitzat, els beneficis que poden aportar a qualsevol persona o empresa, i l’actual nivell de coneixement i aplicació sobre la matèria que hi ha al nostre país.

En els mitjans es parla molt de big data (macrodades) però no tant d’open data (dades obertes). Quines diferències hi ha entre tots dos?

El big data és l’anàlisi de grans quantitats de dades, tant obertes a les xarxes com les interiors. I el open data són les dades obertes, a les quals qualsevol pot accedir, perquè són públiques i reutilitzables. Aquestes dades oberts, creades amb els diners de tots, poden provenir de les administracions públiques o de les xarxes socials perquè la gent les publica en obert. Per exemple, si tu publiques alguna cosa a Twitter, que és una xarxa social oberta, qualsevol pot utilitzar aquestes dades, són dades obertes. Així podem dir que l’open data és una part del big data.

Per què és tan important promoure el coneixement sobre open data entre la ciutadania?

Que la ciutadania sàpiga utilitzar aquestes dades i com trobar-les és una manera d’estar millor informats i de tenir més oportunitats en tots els àmbits: com a consumidors, com a empresaris, com a ciutadans per conèixer les polítiques… Nosaltres creiem que les administracions públiques haurien de ser més actives en open data, perquè la informació generada amb diners públics és un coneixement que si es publica a la Xarxa ajuda a que la societat del coneixement sigui accessible per a tothom.

Llavors l’open data també és compatible amb els negocis.

Per descomptat. I no només és compatible, sinó aconsellable. Al Regne Unit, que és un dels països pioners en open data, el 2010 es va dur a terme una estratègia integral per obrir (és a dir, publicar en un format que tothom pugui utilitzar), totes les dades públiques a excepció de les dades privades, personals. Això aconsegueix que totes les persones, tinguin o no tinguin diners per comprar dades, hi tinguin accés, i s’aconsegueix una economia equitativa que pot generar ocupació. De fet, a partir d’aquí van aparèixer moltíssimes petites i mitjanes empreses basades en dades.

Quin seria un exemple de negoci creat en open data?

Per exemple, una app o un servei que ajudi les empreses de transport a saber com organitzar la seqüència de transport i per on és millor passar, quina és la ruta més eficient en repartiment amb furgoneta, etc., gràcies a dades de geolocalització, meteorologia i transport. Això permet fer càlculs de molt valor afegit a l’hora de prendre decisions que al final estalvien diners a les empreses.

Pensem que estem en un món global, en el qual qualsevol empresa local està competint amb qualsevol botiga del món. Per exemple, tu et pots comprar la roba en una botiga del barri o en una botiga d’Internet. Les empreses que no es posin al dia en processar bé les dades no podran competir.

En tot això la formació serà clau. El vostre pla ara és pactar amb organitzacions dedicades a la formació perquè incloguin en els seus programes un apartat d’open data.

Sí. Ara hi ha molta demanda per formar-se en dades, però la majoria d’informació és general en big data, pocs programes formatius inclouen l’open data: com pot aprofitar un professional o empresa aprofitar programes que hi ha a la Xarxa, buscar informació… Per això, des d’Iniciativa Barcelona Open data, no volem només oferir cursos a la ciutadania, sinó també col·laborar amb institucions que ja donen formació a empreses i professionals, per aconseguir que incloguin formació en open data, ja que al final la majoria de les dades que van a poder utilitzar les persones i empreses són els oberts.

Per exemple, quins estudis podrien incloure en el seu programa el open data?

Màrqueting. És important aprendre a utilitzar les dades que hi ha en xarxes socials per fer un màrqueting a la mida de les persones. Hi ha moltes aplicacions, algunes d’elles gratis (fins a un nombre de dies i de paraules) o molt barates que poden explorar el teu camp d’acció. Per exemple, si tens una sabateria, pots buscar tota la gent que ha parlat de sabates o una sèrie de paraules relacionades, aprofitant que la majoria de gent quan es compra alguna cosa parla. Pots buscar què diuen de la teva marca, si el que vens és el que la gent demana… I no cal fer un estudi que d’aquí a un any et dirà el resultat, sinó que en el moment pots explorar el que la gent vol o no. En temps real! En els cursos s’explica quines eines utilitzar, quines paraules fer servir…

També esteu presentant candidatura per formar part del ODI BCN Node…

Ens vam presentar per ser el node de l’Open Data Institute de Barcelona per liderar el ODI a Barcelona. Tenim un doble objectiu: establir-nos com a hub de totes les organitzacions (activistes, universitats, administracions públiques, organitzacions sense ànim de lucre) i persones que treballen en open data, per tenir una xarxa del coneixement, i estar connectats amb altres nodes que hi ha a altres ciutats del món, per aprendre de les seves bones pràctiques.

Les professions relacionades amb el big datachief digital officer, científic de dades, higienista de dades, arquitecte de dades…- cada vegada tenen més presència a les borses d’ocupació i la formació acadèmica (llicenciatures, cursets, màsters …). Les necessitats de formació dels tècnics en open data són diferents?

Són molt semblants. Hi ha una part absolutament comú de formació, sobre les dades, com es publiquen, com s’utilitzen en una organització… Però en l’open data el que cal aprendre, per part de les administracions públiques, és com llegir-los per usar-los i com publicar-los.

Partim de que les tres potes d’un govern obert són tres: transparència, participació i open data. I els funcionaris públics necessiten formació per saber com obrir les dades públiques de manera correcta, posar-los bé linkats, etc.

Hi ha prou especialistes preparats per a formar altres, o és una ciència massa jove?

La veritat és que és jove, però va fent via. Cada vegada es van desplegant més especialitats, fins a 12 o 15, i hi ha gent que s’està formant a la vegada que forma a uns altres. Però sí, es necessita més gent formada, més tècnics, més directius. A Europa es produirà una bretxa enorme pel que fa a demanda de professions d’anàlisi de dades. No es va a cobrir l’oferta i això és un fre per al desenvolupament econòmic.

Quin és el nivell a Espanya, pel que fa a altres països?

Ni a la cua ni al davant. Depèn de amb qui et comparis. Encara que hauríem d’estar per sobre de la mitjana per guanyar en competitivitat i llocs de treball necessaris per sortir de la crisi. Aquest país té un problema d’ocupació molt gran, i hi ha una demanda de professionals d’aquest àmbit que no es van a cobrir. A més, cobrir aquests llocs de feina generaria altres.

Quins nous projectes open data coneixes que s’estiguin gestant i en què ens beneficiaran?

Ja hi ha empreses al Regne Unit i a Estats Units que són d’un mateix sector o zona i que s’han posat d’acord per fer públiques les seves dades entre elles, el que serveix per tenir més intel·ligència de dades. Imagina’t que totes les sabateries de Catalunya es posessin d’acord per publicar les dades de tots sobre com compren els clients. Totes sortirien guanyant!

D’altra banda a Madrid, al mes d’octubre , se celebrarà la Conferència Internacional d’Open Data. És genial que vingui a Espanya perquè podrem estar uns dies en contacte amb professionals de tot el món. Ens pot ajudar a que aquest país faci un pas endavant en open data. No podem perdre aquesta oportunitat, social i econòmica, que farà que sorgeixin noves oportunitats.

Article escrit per KIM Editorial.

Knowledge Innovation Market - KIM