TECH TRANSFER TALKS
Aquesta setmana a KIM inaugurem secció: neix el Tech Transfer Talks! A partir d’ara i un cop de vegades cada mes, el nostre web acollirà entrevistes amb destacats professionals a tot el món en transferència tecnològica (TT), comercialització i innovació. La primera convidada, Paola Giraldo, és responsable de TT i comercialització en Corporació Tecnnova (Medellín, Colòmbia), i una experta en habilitar negocis i col·laboracions a partir de coneixement.
Tecnnova ja porta 9 anys fomentant la innovació en àrees de negoci com la salut, l’alimentació, l’energia, el transport o la construcció, entre d’altres. Quins objectius s’han assolit en aquest temps?
Principalment, la nostra cultura de treball associatiu entre universitat, empresa i suport estatal. I també aconseguir que els grups de recerca, que abans només pensaven en les publicacions, comencin a apropar-se a la creació d’actius de coneixement protegibles a través de patents, drets d’autor, marques i altres, transferibles tant al context econòmic com social.
Queda clar que això és un repte comú a banda i banda de l’Atlàntic… Com ho han aconseguit?
Presentem als investigadors la realitat de la indústria per activar projectes de recerca aplicada, partint de reptes tant industrials com de l’estat. I és aquí on els investigadors poden proposar solucions, com capacitats o serveis que tenen en els seus laboratoris, relacions directes amb altres grups de recerca, universitats de tot el món…
Mentre li faig aquesta entrevista, vostè i la seva empresa participen com a amfitrions al congrés ELAN Network de Bogotà, al qual hi són presents actors europeus com KIM. Què destacaria de la trobada?
Una molt bona interacció i participació de les institucions, tant llatinoamericanes com europees; els espais de co-creació, les reunions bilaterals i el diàleg prospectiu. I com l’agenda contempla el dia un com obertura per escoltar-nos i reconèixer-nos, ara presentarem, d’una banda, les capacitats de les institucions europees i, d’una altra, els reptes en què estem treballant a Colòmbia, que estan en les línies de biotecnologia i TIC. Estem a punt de presenciar un interessant match.
Parlant d’interaccions, a LATAM els processos d’innovació tenen una especial sensibilitat social que no sempre veiem o entenem a Europa. Com es conjuga aquesta sensibilitat amb el negoci?
Sí, Medellín va rebre el premi a la ciutat més innovadora del món [el “City of the Year”, otorgat pel Wall Street Journal i Citigroup], entre d’altres èxits, per les escales elèctriques col·locades en poblacions vulnerables, que milloren l’accés de moltes persones a les seves comunitats a la muntanya. El que fem és que els governs vagin molt de la mà amb les empreses, perquè el govern pugui promocionar la generació de solucions, i sigui l’empresa qui aconsegueixi sostenibilitat a través del treball amb la comunitat. A Medellín també tenim el programa Comuna Innova, que recull els reptes de persones naturals o jurídiques a les comunes, es prioritzen i es proposen per a ser desenvolupats a través de l’acompanyament de Ruta N. Aquí nosaltres busquem empreses o grups d’investigació que donin suport a la solució, es la lliurem a la comunitat, i busquem un esquema de sostenibilitat amb el suport d’una empresa interessada.
És cert que a Madrid o a Barcelona estem encara lluny d’aquest enfocament. Per exemple, les escales mecàniques per a nosaltres són més una comoditat que ens permet passar d’estar “bé” a “molt bé”.
Doncs a Medellín són l’eix vertebrador d’una comunitat, la possibilitat d’integrar les persones a les diferents activitats econòmiques, culturals i socials de la ciutat. La innovació social té un caràcter imprescindible.
Existeixen altres reptes d’interacció entre Europa i Colòmbia?
Un seria la disponibilitat tant ajustada de recursos, perquè qualsevol intervenció són hores de professional a cobrir, i no sempre tenim els recursos disponibles. Després, el procés no és molt ràpid, perquè Tecnnova és un intermediari que recull actius d’universitats sòcies, pel que qualsevol decisió ha de ser consultada primer amb elles. També cal tenir cura amb l’idioma, conèixer la sensibilitat de cada lloc… I entendre els nostres propòsits reals; nosaltres presentem els actius que veiem com a oportunitat o com a repte, però trobar el moment en què tot s’alinea no és senzill.
I la gestió de la propiedad intelectual? També és diferent?
Aquí no protegim el programari per patent, ho fem per drets d’autor. Però si em preguntes si això ha entorpit les relacions amb Europa, absolutament no! Nosaltres sempre fem estudis de llibertat d’operació, i som conscients que el que volem explotar es pot explotar sense infringir cap dret de tercers.
Quina és la vostra experiència actual amb Europa?
Vam presentar una cartera de tecnologia que va ser validada per KIM, amb algunes empreses que puguin estar interessades en els desenvolupaments. D’aquestes validacions, una va tirar endavant que és per a la comercialització d’un programari que permet la quantificació de risc operatiu i de liquiditat. L’empresa no està interessada en comercialitzar-lo a Europa, amb una llicència com a tal, sinó en entrar al mercat colombià, en ser representants comercials a Colòmbia, i això ha implicat que la relació no es faci directament amb la universitat, sinó amb un tercer que té la llicència atorgada per la universitat.
Quina tipologia de projectes desenvolupa actualment Tecnnova?
Com a intermediaris rebem tot tipus de projectes, tot i que la majoria estan marcats pels 3 focus d’interès de Colòmbia: energia, salut i TICs. Però també hi ha iniciatives que tenen a veure amb la construcció, el desenvolupament de nous materials i l’educació virtual, entre d’altres.
De quin n’estan més orgullosos?
D’un resultat d’investigació i capacitat de la Universitat Nacional de Colòmbia, amb seu a Medellín, en la qual treballem des de 2014. Està protegida per una patent concedida a Colòmbia i una en tràmit via PCT, i es tracta d’un procediment per a la producció de xarops ensucrats a partir de residus orgànics, com midó i cel·lulosa. La compartim amb KIM per validació internacional, i a nivell nacional ja hem tingut contractes amb algunes institucions per caracteritzar els seus materials, llicències per a companyies que tenien residus d’aquest tipus (verdures, farines …), perquè els processin i tanquin el cercle reinvertint aquest ús que abans segurament era cremar-los o enterrar-los, i poder utilitzar-los de nou fins a un 90% com a matèries primeres, en concret, com a endolcidor.
Impressionant. Cada cop queda més clar que a Colòmbia existeix un gran interés per la innovació. Dos exemples: Medellín acaba d’acollir un congrés mundial d’investigació, i els experts asseguren que d’aquí 4 anys el territori tindrà 50.000 graduats en innovació. Aquest interés en el coneixement el veiem també a les empreses tecnològiques colombianes?
A les empreses grans sí, són altament innovadores, estan molt preparades i han abonat terreny i treballat molt en això. Però la majoria d’empreses colombianes són petites o mitjanes (aproximadament el 80% del teixit empresarial), i no estan preparades per afrontar processos d’innovació ni obrir mercats. Per a elles, s’ha pensat en crear sistemes d’innovació mínims i viables. Per això, fem uns processos d’apropament, per entendre què és innovació, com funciona, etc., i que aconsegueixin arribar a mercats diferents: innovació, comercialització, productes… Les estratègies s’estan treballant amb ProColombia, l’agència que ens ajuda a obrir mercats en altres indrets, els gremis i les cambres de comerç. Volem que sigui molt paral·lel, però definitivament hi ha bretxes en la preparació de les empreses.
I per acabar, què destacaria personalment?
Per a mi és molt gratificant veure l’impacte de la investigació científica a les empreses, i ajudar-les en la seva aposta per la competitivitat i la sostenibilitat. I m’agradaria recalcar que tot això d’arribar als mercats, promocionar la innovació… es tracta d’un esforç de país que conjuga voluntats institucionals i particulars. Els recursos han de sortir d’algun lloc! En el nostre cas, fem el que fem perquè l’agència nacional Colciencias ens ha subvencionat 3 anys seguits la nostra gestió com a Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació Regional. Aquests recursos permeten que comencem a despertar altres interessos i a mobilitzar-los. És important que la gent sàpiga que això és bo per als interessos de l’estat, de l’empresa i de la universitat. I és aquí on Tecnnova cobra interès i legitimitat, generant negocis a partir de coneixement i connectant per a la transferència.
