1era Trobada Mediterrània d’Economia Circular: desenvolupament econòmic en un mar sense envasos?

“L’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos, en pes, en els nostres oceans”, avisava Dídac Ferrer de la UPC durant la seva conferència a la 1a Trobada Mediterrània d’Economia Circular celebrada dilluns 23 de maig a l’ Edifici Media – TIC de Barcelona. La jornada ha reunit per primer cop en un únic espai a persones de diferents sectors, per buscar conjuntament mesures que ajudin a millorar el medi ambient i en concret el mar Mediterrani, integrant el comerç en una economia verda. L’objectiu del matí ha estat començar a dibuixar un model de dipòsit d’envasos que aconsegueixi el màxim consens i benefici per a totes les parts implicades. Després de l’acte d’obertura dirigit per Àlex Goñi, president de Pimec Comerç, i Marta Julià, directora de Pimec Comerç Girona, va arribar el torn dels ponents que van explicar, al llarg de les 3 parts del simposi, què s’ha aconseguit o investigat fins ara des dels seus diferents projectes.

1. Economia circular aplicada a l’àmbit universitari: casos pràctics

Óscar Marcos (UB) i Dídac Ferrer (UPC) han fet servir el campus universitari per realitzar les seves proves pilot, ja que segons ells és “un entorn immillorable per experimentar”, i des de fa 10 anys col·laboren, comparteixen recursos, es copien tècniques, etc.., amb l’objectiu d’integrar l’economia circular en el dia a dia universitari. Amb projectes com el got reutilitzable, el cotxe compartit o la gotimplora, Ferrer assegurava haver gastat un 30% menys d’energia que fa 4 anys. “Simplement, repensant el model i treballant en xarxa; sols no farem res”. Així, Marcos explicava altres iniciatives dutes a terme amb èxit en diverses universitats: el dipòsit de bicicletes de l’ UdG, un espai on vehicles vells es posen a punt per a ús de la població universitària; la reutilització del marro de les cafeteres universitàries per a abonar les plantes, també a la UdG; o el projecte de l’ UPC que recull ordinadors vells per posar-los a punt i donar-los a entitats socials. “Es tracta que tot residu esdevingui recurs”, explicava Marcos, mentre assegurava que “no és la tecnologia sinó les persones les que faran que el projecte superi la fase de projecte pilot”.

2. Presentació del model mediterrani de retorn d’envasos: per bon camí

“Ens diuen que els alemanys són més civilitzats però l’any 2002 els van haver de posar 25 cèntims de dipòsit perquè no abandonessin els envasos. Que als mediterranis ens posin 10 no sembla llavors una cosa tan tremenda”, afirmava Eusebio Martínez de la Casa, tot indicant que segons un estudi CM Consulting, amb 10 cèntims la taxa de retorn esperat és del 85%. “Si hi ha valor econòmic, hi ha més consciència del valor dels envasos i fins i tot servirà perquè separem les escombraries millor”, assegurava. El fundador de RECIRCULA recordava també que Catalunya és una de les pioneres de la Mediterrània en aquest camp, que el Govern s’ho està prenent veritablement de debò, i que fa 3 anys un projecte va aconseguir que Cadaqués fos declarada la ciutat més neta de la Mediterrània. Paral·lelament, Balears ha desenvolupat un pla de residus òmnibus obligatori per llei que integra reciclatge d’envasos, i València, els polítics semblen estar realment implicats, ha anunciat que “en 2018 els valencians no veuran envasos abandonats pel carrer”.

“Cal fer-ho tot pensant que el nucli és el consumidor perquè funcioni” i “la indústria té la clau per facilitar al consumidor que pugui tornar l’envàs on vulgui a l’hora que vulgui i ho faci fàcil i possible”, ha recalcat l’expert, qui també feia una crida perquè el nou model de dipòsit “tracti d’incloure, és a dir, donar d’alta, tots els nous envasos que vagin sortint al mercat”. 

Un altre dels punts importants del seu discurs va ser el referent a l’economia: “Ara cada envàs passa a tenir valor (0,10 €). No podem perdre’n cap. I si algú posa alguna cosa al mercat que no és reciclable i l’envàs no es pot valoritzar, ho haurà de pagar “.

José Manuel Fernández Echevarría, director executiu de Adiscat, va parlar de la desaparició dels envasos retornables al mercat, que ja només representen el 19% del total, atès que és una pràctica que ara només veiem en hostaleria, per exemple, amb els envasos de cervesa, refrescos i aigües, encara que aquests dos últims es trobin en franc descens (-45% i -33% en els últims 6 anys, respectivament).

Xavi Riba, president del Gremi de Recuperació de Catalunya, va parlar del paradigma d’economia blava, és a dir, la necessitat de ser “verd” però d’una forma assumible per la societat; per exemple, que els tomàquets ecològics no es venguin a 12 € el quilo. I va posar d’exemple a la cadena alemnya Lidl: “Al principi estaven del costat de Merkel, es negaven al reciclatge pensant que els anava a complicar la seva activitat, però després van veure que es tractava d’una font més d’ingressos i ara mateix un 50% de seus envasos són reciclats “. “La incineració no ens interessa res com a societat. Ni a Alemanya, ni a Holanda, ni a Espanya … no tenim matèria primera, l’hem de importar, i això són divises que cada any surten d’aquest país”, recordava Riba. “La matèria primera que podríem obtenir del sistema de dipòsit podria ser fins a 3 vegades l’actual, i us asseguro que serveix per fer producte nou”.

Josep Maria Vergés, president de Pimec Comerç Girona, indicava en el seu discurs que l’èxit del sistema tenia a veure amb el compromís del comerç. “L’administració ha de ser valent per poder legislar, perquè les pressions poden arribar a ser importants”. I va avisar: “No hem de veure-ho com un cost, perquè no té cost per al comerç, sinó com una oportunitat”.

3. Col·laboració internacional en la promoció d’una gestió responsable: la prova pilot de GMI

Eri Vázquez, director de Funditec i col·laborador de la Green Meed Initiative (GMI), va presentar davant els assistents els resultats del primer projecte d’àmbit mediterrani de recuperació d’envasos. Un projecte pilot realitzat en escoles i universitats de 6 països (Líban, Algèria, Tunísia, Itàlia, França i Espanya) en el qual es van instal·lar 165 màquines de recollida d’envasos de plàstic i alumini, i durant el qual es van promoure pràctiques mediambientals sostenibles.

“Teníem 3 objectius: que el reciclatge comencés a formar part de l’agenda política de les zones on no es considerava com a crític, la involucració directa de la població més jove, i demostrar que era social i econòmicament viable”, explicava Vázquez.

El projecte, que va aconseguir involucrar més de 200.000 alumnes i 160 escoles (15.000 usuaris només a Catalunya) malgrat totes les dificultats sociopolítiques dels diferents territoris, ha obtingut els següents resultats:

• Barcelona (abril 2015 – febrer 2016): 35.894 ampolles (entre UB, UPC i Elissava)
• Itàlia (octubre 2015 – abril 2016): 24.632 ampolles. Suports públics.
• Tunísia (febrer 2016 – maig 2016) – 22.506 ampolles.
• Suports públics. Líban (desembre 2015 – maig 2016): 464.784 ampolles. Sponsor privat
• A Egipte, segons els últims càlculs, s’espera mig milió d’ampolles. Sponsoring en curs.

Com a conclusions del projecte, Vázquez destaca “pensar en l’àmbit comercial per tenir un resultat a llarg termini”, “treballar a nivell municipal, molt menys complicat que el nacional”, “assegurar-se que hi hagi un moviment social que ho demana, reclama coses que ja hauria d’estar fent el govern” i “a Espanya, treballar amb sistema de dipòsit i no amb incentius”. És a dir, cobrar de més al client que compri un envàs i retornar-li els diners quan retorni l’envàs al comerç.” Els premis com una butlleta per a un sorteig d’una bicicleta o entrades per al cinema només funcionen amb els nens”, assegura.

Les conclusions, d’aquí 4 setmanes

Després de les ponències , els assistents es van reunir a múltiples taules de discussió, per intentar avançar en un pla per aconseguir un model viable de dipòsit d’envasos. Al final de l’exercici , els organitzadors van anunciar que en qüestió de 4 setmanes els participants rebrien un llistat de conclusions que a KIM farem públiques des d’aquesta mateixa pàgina web.

Article escrit per KIM Editorial